El text anterior també va introduir alguns punts clau sobre la situació general dels projectes d'inspecció de les plataformes de perforació rotativa. A continuació, continuarem centrant-nos en les peces restants.# broca gran#
2. Força geològica: Independentment del tipus de geologia, la dificultat de perforació es mesura en última instància per la força de la geologia.
(1) Capacitat de càrrega final: per a la geologia de dificultat-convencional a mitjana, la força geològica generalment ve determinada per la capacitat de càrrega final. Capacitat de càrrega màxima: la pressió aplicada a una àrea d'1 metre quadrat fins que es produeix la deformació plàstica. Per exemple, 500 kPa equivalen a 50 tones de gravetat. La deformació plàstica es produeix quan s'apliquen 50 tones de gravetat a 1 metre quadrat.
(2) Resistència a la compressió uniaxial: per a la geologia de dificultat mitjana a alta-, la resistència geològica es determina generalment per la resistència a la compressió uniaxial. Resistència a la compressió uniaxial: la pressió màxima que pot suportar la roca sense restriccions laterals fins que la roca es comprimeix fins al punt de fractura.# broca gran#
Aigües subterrànies
Les aigües subterrànies que solen afectar les operacions de perforació rotativa són majoritàriament aigua posada ({0}}cossos que contenen aigua formats per impermeabilitat localitzada) i aigües subterrànies no confinades (aigües subterrànies per sobre d'una capa impermeable estabilitzada).
1. Mitjà d'aigua: les roques i els sòls a la natura són medis porosos, que contenen porus, fissures o fissures de solució de diferents formes i mides. Alguns d'aquests contenen aigua, d'altres no, i alguns, tot i que contenen aigua, són impermeables. Els medis porosos que són alhora permeables i saturats d'aigua s'anomenen generalment mitjans que contenen aigua-.
2. Ubicació de les aigües subterrànies: per a la perforació rotativa, les aigües subterrànies més profundes són millors. Les aigües subterrànies menys profundes són menys favorables per a la perforació rotativa perquè la pressió del fang augmenta amb la profunditat; per tant, les aigües subterrànies menys profundes requereixen l'ús de tubs llargs o tècniques de protecció de parets de fang.
3. Abundància d'aigües subterrànies: per a la perforació rotativa, menys aigua subterrània és millor. Si les aigües subterrànies són abundants, ha d'existir una-capa geològica amb aigua, que determini directament la qualitat del fang (protecció de parets, pressió).
4. Memòria geològica: La unitat de disseny ha de dur a terme l'exploració i l'anàlisi geològica i subterrània dels pilotes de fonamentació, aportant un informe geològic de referència de la construcció. L'informe geològic, incloses les seves descripcions textuals i l'anàlisi del plànol del lloc, proporciona una comprensió de la geologia general del lloc i les condicions de les aigües subterrànies.
5. Exploració geològica (mostres nuclis): l'exploració geològica de les piles de fonamentació es divideix en exploració preliminar i exploració detallada. Independentment del mètode d'exploració, s'han de prendre mostres de nucli. Si els nuclis d'exploració no es fan malbé abans o al començament de la construcció, es poden observar i analitzar directament les condicions geològiques.# perforació gran#
